ADDAURA
teatre visual

I la veritat és que el corol·lari de l’actual aposta no podia haver sortit millor: potència de les imatges, virtuosisme en les transformacions de vestuari i en els efectes màgics diversos, amb escenes d’un fresc fregolisme molt ben reeixit, sempre amb una base visual i colorista magistralment encaixada en l’univers pictòric de Klee i de la Bauhaus. I tot servit des d’un format d’esquetxos que es van succeint al ritme de la música en directe de Vassil Lambrinov i d’una rica banda sonora que l’acompanya.

Han aconseguit un espectacle impactant i alhora senzill, és a dir, han donat al clau i han conseguit allò que tothom busca, traient un extraordinari suc a l’enginy, a l’ofici i a la imaginació. Una obra sens dubte de les de llarg recorregut.

Un difícil treball de sincronització de gestos, manipulació d’objectes i efectes visuals que podria ser comparable al virtuosisme d’algunes d’aquestes companyies de titelles de la Xina que ajunten coreografia rítmica amb manipulació, fruit d’un duríssim entrenament, i que meravellen pel seu virtuosisme.