MOBILUS

 

"En efecte, va agradar molt l’exquisida combinació d’una plàstica d’inspiració calderiana (l’espectacle està inspirat en el món d’Alexander Calder) amb la dansa, la música i una gestualitat que bevia sobretot de l’univers de la màgia. Un difícil treball de sincronització de gestos, manipulació d’objectes i efectes visuals que podria ser comparable al virtuosisme d’algunes d’aquestes companyies de titelles de la Xina que ajunten coreografia rítmica amb manipulació, fruit d’un duríssim entrenament, i que meravellen pel seu virtuosisme. D’aquí el mèrit d’AddauraTeatre, que ha aconseguit amb simples pressupostos locals, la tenacitat i l’entusiasme dels quatre ballarins, més l’encertada i rigurosa direcció de Teia Moner, un resultat que junta espectacularitat i virtuosisme en graus superlatius. Una obra que s’albira de llarga durada i recorregut."


Revista Titeresante. Toni Rumbau

 

EMBROSSA'T

Nadia Zamboni Battiston:

https://nadianzb.wordpress.com/2017/03/19/embrossat-todas-las-posibilidades-del-mundo-secreto-de-las-palabras/

Embrossa’t! Todas las posibilidades

del mundo secreto de las palabras

En el mundo real, de todos los días, hay puertas escondidas que se abren a cosas inesperadas y sorprendentes, y que generalmente solo los niños son capaces de ver. Siempre he admirado a todos los que saben dialogar con los niños, justamente porque tienen la misma capacidad de abrir esas puertas y emprender un viaje hacia un mundo adonde las cosas se transforman, hablan, desaparecen, se iluminan, pierden su peso y flotan, se desmembran y vuelven a componerse cambiando de identidad. Esto es lo que hacen las letras del alfabeto, que de por sì podrían ser simples signos, bonitos y sugerentes, pero que agregándose a otras en infinitas combinaciones milagrosamente crean las palabras y desde las palabras… nacen los hechos, de los hechos, la historia…

 

Las letras del alfabeto pueden ser mariposas o lluvia que cae sobre paraguas de luces, pero, sobre todo, son imágenes, formas, instrumentos. En su fase pre-natal, cuando los textos acabados todavía no han sido compuestos, las letras todavía se escapan a las rígidas reglas gramaticales y hacen lo que quieren, en plena libertad, en su mundo secreto.

 

Embrossa’t nos invita abiertamente en el mundo de Joan Brossa, en su idea de que el “lector de poesía es un ejecutante”, o sea que el lector es quien en efecto acaba la obra. Con toda evidencia, los recursos de esta joya, que sería injustamente limitativo clasificar como espectaculo infantil, son suficientemente potentes para estimular la fantasía y la participación del publico de todas las edades.

La architectura del espectáculo es ágil, divertida, didáctica y leve al mismo tiempo. Luces y vestuarios contribuyen perfectamente al carácter onírico de la obra. Especialmente interesante la capacidad de los bailarines y, diría yo, actores y magos, de coordinar coreografías con trucos de magia, estilos de baile diferentes y actuación, todo logrando ser divertidos y con una (solo) aparente facilidad, aún cuando los cambios de vestuarios y los ritmos son frenéticos!

Toni Rumbau. Revista Putxinel.li

La companyia Addaura Teatre Visual acaba d’estrenar a La Seca un insòlit espectacle en el que es combina dansa, màgia, titelles i ombres. Amb direcció de Teia Moner i Cristina Bertran, l’obra s’inspira en els poemes visuals del poeta Joan Brossa per oferir-nos un món genuïnament brossià i que es dirigeix realment a tots els públics.

Són quatre els ballarins-actors que actuen a l’escenari: Cristina Bertran, Olaya White, Gerald Sommier i Carles Arqué. Un quartet molt ben integrat i que s’aboca a la feina amb veritable entusiasme, tot salvant les petites dimensions de l’espai escènic, reduït perquè s’ha de compartir amb l’altra companyia que actua a les nits.

S’ha de dir que l’obra va encantar i seduir el públic, grans i petits, degut a un ús intel·ligent, pràctic i molt imaginatiu de la senzillesa, en una combinació plena d’enginy dels diferents moviments coreogràfics amb tota una sèrie d’objectes, de petits trucs de màgia i d’efectes visuals que guarden entre ells unes molt justes proporcions, sense cap impostació sobreactuada ni pretensions fora de lloc. Una senzillesa que puja, però, molt amunt en la gràcia poètica i el vol imaginatiu. Les referències a Brossa estan marcades pels objectes, que ens parlen d’un univers que li agradava molt al poeta, com són els jocs amb les lletres, la utilització dels elements formals del llenguatge, tant escrit com musical, així com els diferents registres temàtics que desfilen per l’obra: el cabaret, el musical, la màgia, els titelles, el teatre d’ombres, el ball acanallat, i els petits trucs d’enginy de gustos populars.

Ja l’inici mateix de l’espectacle ens situa de ple en aquest món de màgia visual, amb l’ús d’un simple llançol i un parell de llanternes, les quals però aconsegueixen efectes de molta bellesa. El joc entre el dins i el fora, el visible i l’invisible, apareix en aquesta primera seqüència i ens indica una de les claus de l’espectacle: aquest fluir constant entre el que s’ensenya i el que ens sorprèn i ens meravella. Hi ha un to d’ingenuïtat que travessa de principi a fi l’espectacle i que tanmateix no fuig de la complexitat coreogràfica ni tan sols tècnica en alguns dels trucs i efectes. També està bé recórrer a les lletres en un principi, per centrar-se després en altres elements no tan coneguts o menys tòpics de l’univers Brossià. L’obra manté un ritme endiablat que no et deixa ni un segon, gràcies a una banda sonora rica i molt ben seleccionada, responsabilitat de Miquel Espinosa, qui ha sabut combinar temes clàssics com la meravellosa peça de Leroy Anderson “Tipe Writer”, amb les músiques originals de José Gallardo.

Embrossa’t té moments àlgids, com la seqüència dels paraigües, magistralment dissenyada amb unes llanternes que els hi donen vida i obren espais nous a la imaginació, o la de la bombeta i els llums que apareixen i desapareixen de les mans dels quatre ballarins, llums que es van passant l’un a l’altre en un exercici de virtuosisme manipulador d’una gran senzillesa i per això mateix de gran efecte. També el joc amb els barrets té molts gràcia, aprofitats de mil maneres diferents, com no podia ser d’una altra manera, en pertànyer tan de ple aquest objecte a la petita mitologia brossiana.

Teia Moner i Cristina Bertran, amb tot l’equip del projecte, han aconseguit un espectacle impactant i alhora senzill, és a dir, han donat al clau i han conseguit allò que tothom busca, traient un extraordinari suc a l’enginy, a l’ofici i a la imaginació. Una obra sens dubte de les de llarg recorregut.

PREMSA

Reportatge programa TV2 Punts de vista. 20-7-17

© 2016 ADDAURA TEATRE VISUAL
 

6646_10529_ciatre_logo.jpg
logo TTP de Catalunya.jpg
1 LOGO ESCENA FAMILIAR.jpg
LOGOTIPunima-Catalunya.jpg
  • w-facebook
  • Twitter Clean
  • w-googleplus